La plaça havia de ser l’element central i principal ordinador de la nova ciutat de Carles III, sent cruïlla dels eixos més importants de la ciutat. Els urbanistes del rei, inspirats en els estrictes cànons neoclàssics, la projectaren per a desenvolupar-hi desfilades militars.  A la part sud de la plaça són interessants els porxos i la font neoclàssica. Hi destaca també la Casa Laureano.

A partir d’aquest centre, amb perspectiva axial i un eix ortogonal en direcció mar-muntanya, s’estructuraren uns carrers a cordill, adaptats mínimament al relleu. Els tracistes de l’època projectaren la parcel·lació amb una certa magnificència, cercant una harmonia que s’acordés amb un concepte estàtic inspirat en l’urbanisme romà.